Proper dissabte, nova concentració contra els maltractaments i la violència de gènere
Los puntos más destacados del pleno celebrado el 30 de noviembre fueron:
1º.- Modificación de crédito del presupuesto municipal.
Lo más llamativo de este punto es la cantidad de horas extras que el ayuntamiento paga al personal. Desde nuestro punto de vista lo lógico es que se vayan disminuyendo las horas extras y se creen más puestos de trabajo, cuando, a la vista de la disminución en las cuotas de la seguridad social y sueldos base, lo que el equipo de gobierno está haciendo es disminuir la plantilla.
También hay que destacar que, gracias a la concienciación de las personas que vivimos en Lloret, este año se ha gastado menos agua y, por lo tanto, se ha tenido que comprar menos agua al Consorci Costa Brava de la Potabilizadora de Blanes (100.000 € menos). Lo que no es de recibo es que a pesar de que se gaste menos agua, el año que viene nos suban la factura, y eso se debe, fundamentalmente, a que el anterior equipo de gobierno (CiU, PP y GRILL) privatizaron la gestión del agua, y para el año 2009 debemos pagar 2.105.000 € a una empresa. Cuando la gestión del agua era exclusivamente municipal daba beneficios al ayuntamiento. La razón por la que privatizaron la gestión del agua fue meramente de escaparate: deben pagar Tele-CiU, el boletín municipal donde sólo salen ellos, y por último, las obras que iniciaron la legislatura pasada y no se han acabado.
Nuestro voto fue la abstención, ya que una modificación de crédito de unos presupuestos que no son los nuestros, no merece ser apoyada.
2º.- Ratificación de acuerdos de la Junta de Gobierno Local.
Aquí cabe destacar que el Gobierno de la Generalitat, ese que tanto critica nuestro alcalde, ha otorgado una subvención de 415.800 € destinada al funcionamiento de las dos guarderías municipales. Sólo decir que con este dinero se paga íntegro el funcionamiento de la guardería Els Pops y todavía sobran más de 100.000 €, a parte de las tasas que van a cargo de las familias. Y después nos vienen con el cuento de que la Generalitat no cumple y que por eso no se construye una nueva guardería municipal.
Votamos a favor.
3º.- Desestimar el procedimiento de contratación para la adjudicación del trenet turístico.
Sin duda este fue el punto estrella del pleno. Resumiendo, se puede decir que el actual equipo de gobierno está buscando la fórmula adecuada para conceder este servicio a una empresa local de transporte. Como dijimos en el pleno, quizás se este haciendo un traje a medida para alguien.
Cuando hay negocio de por medio no existe ideología. Lo más seguro es que funcione un trenet turístico este verano y que, presuntamente, puede ser el de la empresa del familiar del alcalde.
Nos abstuvimos, proponiendo que se elabore otro pliego de condiciones lo más rápidamente posible.
Los puntos más destacados de este Pleno fueron:
1º.- TRIBUTOS LOCALES Y PRECIOS PÚBLICOS PARA 2010.
Nos alegramos que el equipo de gobierno municipal se avenga parcialmente a nuestra postura del año pasado, en la que propusimos la congelación de las tasas municipales. Llegan un año tarde y aumentan, eso sí moderadamente, algunos precios: agua, basuras y estacionamiento de vehículos.
Tenemos que felicitar a los habitantes de Lloret por el ahorro de agua que han hecho durante este año, y lo que no es comprensible es que a pesar de este ahorro se suba el recibo del agua. Sólo hay una razón, y no es otra que la privatización del servicio del agua que realizaron en su momento. El Ayuntamiento debe pagar un canon anual a la empresa de 2.105.000€, y claro, el único recurso que tienen para cubrir gastos es subir el recibo del agua. Esta privatización nos saldrá muy cara a los ciudadanos de Lloret, como ya anunciamos en su día.
Nos hubiese agradado que la congelación de los impuestos municipales se hubiera realizado el año pasado, y como dijimos en el Pleno correspondiente la crisis económica pasará una factura muy dura a los trabajadores de Lloret.
En los tributos del año 2010 notamos una mejora con respecto al año pasado, en el que se subió todo, pero no refleja nuestra postura de congelación de las tasas, por lo que decidimos abstenernos. El año pasado votamos en contra.
2º.- APROBACIÓN PROVISIONAL DEL CAMBIO DE USOS DE LA ZONA DEPORTIVA (PLAZA DE TOROS).
Este punto ya había pasado por el Pleno municipal con anterioridad. Básicamente consiste en que al promotor de la construcción (DDC S.L.) se le permite destinar el espacio de este edificio a lo que él desee, contraviniendo así el convenio original que en su día firmó el Ayuntamiento y esta empresa.
Ya en su día nos posicionamos en contra de este convenio, por considerar que la población de Lloret salía perjudicada, y que el único que ganaba era el promotor.
Posteriormente el equipo de gobierno municipal, CiU-PP, aprobó con nuestro voto en contra, la bonificación a DDC S.L. de 133.500€ en el impuesto de construcción, alegando que esta obra era de interés municipal.
Regalos así no se reciben todos los días, mejor dicho, arbitrariedades como esta no se hacen todos los días.
Como en el anterior Pleno donde se pasó este punto, votamos en contra.
3º.- RUEGOS.
Presentamos un ruego solicitando al Alcalde de Lloret, como representante de la Corporación municipal en la Corporación de Salud del Maresme y la Selva, que intercediese ante el órgano correspondiente de esta Corporación para que no cobrase a los pensionistas (15€) a la hora de emitir el preceptivo informe médico para poder asistir a los cursos municipales de deporte.
Esperemos que haga su trabajo por el bien de las maltrechas economías de los jubilados y jubiladas.
Llegim al Punt Diari l’opinió de diversos alcaldes de les nostres comarques a la pregunta:
Veuria bé que al seu municipi es fes una consulta com la d’Arenys de Munt?
Al marge de que tots els alcaldes consultats estàn a favor de la consulta, faltaria més, el que ja es més dubtós per a nosaltres es la sinceritat de alguns d’ells.
En aquest sentit la resposta del Sr. Crespo, alcalde de Lloret, deia : «Sí, hi donaria suport. Crec que la democràcia porta implícita la llibertat d’expressió, i, en aquest cas, la consulta». Aixó ens porta a sospitar que, o bé el Sr. Crespo ha tingut un episodi d’amnesia temporal, o bé no és sincer en quan a la seva afirmació de que la democràcia porti implícita la llibertat d’expressió, ja que và ser precisament ell qui và censurar la nostra opinió i qui và trepitjar el nostre dret a la llibertat d’expressió quan no và permetre la publicació al botlletí municipal, pagat per tots els ciutadans i ciutadanes, de la nostra opinió sobre un cas que feia un fort tuf de favoritisme.
Un article de Jordi Miralles al que nosaltres, des de Lloret, afegiriem que la por fa que el president del govern, Sr. Rodriguez Zapatero , sigui incapaç d’afrontar amb valentia una veritable política d’esquerres en matèria fiscal i ens vingui, finalment, amb la proposta de mossegar inclús els ja miserables ingressos dels pensionistes i jubilats del país, mentre Botines, Albertos, de las Rosas i altres especimens d’aquesta espècie es fan supermilionaris defraudant a hisenda amb el beneplàcit i les rialles de tots els poders de l’Estat.
Les vacances han passat, la crisi continua i ha arribat el moment d’impulsar una reforma fiscal en profunditat. Els índexs econòmics, com la baixada del PIB, de la inversió i del consum, i l’augment de l’atur, demostren que les propostes, molt sovint improvisades i a cop de titular, del Govern espanyol no porten a remuntar de la crisi. Ha arribat el moment. El Govern de Zapatero ha de passar la prova del cotó sobre les anunciades reformes de la fiscalitat a l’Estat espanyol.
El sistema fiscal és una peça fonamental del model social, al definir qui i per quins motius s’han de realitzar les aportacions necessàries per a garantir les polítiques de despesa, així com en quina quantitat i qui ha de contribuir amb els seus recursos, per a redistribuir la riquesa. És evident que el debat és polèmic i l’eix dreta-esquerra, alhora de fer propostes, està molt marcat, com s’ha vist en les darreres setmanes, i continuarà sent-ho els propers mesos.
Més enllà de múltiples declaracions, el president del govern espanyol ha reconegut dues coses en la seva compareixença en el Congrés dels Diputats. Una, que es pujaran els impostos, i la segona, que cal fer canvis, però bàsicament per a cobrir el dèficit econòmic. Per tant, ja podem afirmar que és una mesura clarament insuficient. Una reforma fiscal a Espanya ha d’intentar eliminar els desequilibris existents a l’actual sistema fiscal, els quals vénen agreujats per les reformes practicades pel PP i el PSOE, amb l’acompanyament de CiU, en especial en el IRPF, i promoure els principis de suficiència recaptatòria, equitat i progressivitat que s’estableixen a la Constitució.
No vivim moments per només anar a cobrir dèficit. Tots els indicadors diuen que cal una reforma fiscal profunda, una de les reformes estructurals necessàries per a l’economia espanyola, per tal de recuperar la justícia fiscal i contribuir a superar la crisi, sense caure en fer les mateixes polítiques que l’han generat.
Cal recordar que en aquest país ja només paguen impostos les persones assalariades i els consumidors. Les rendes més altes, que no són les classes mitjanes, o bé eludeixen la fiscalitat amb mecanismes al seu abast o bé, directament, fan frau fiscal. Cal recordar, també, que el govern espanyol, en el darrer període, s’ha dedicat a baixar impostos i a fer polítiques regressives de xecs. Les polítiques fiscals aplicades, des de fa trenta anys i fins ara, no han primat la igualtat i han posat en qüestió l’article 1er de la Constitució Espanyola (CE), el qual estableix que Espanya es constitueix en un Estat Social. Per a complir aquest mandat de la CE calen polítiques fiscals que afavoreixin la igualtat, és a dir, que facin pagar més a qui més té i que no estableixin que les comptes públiques de l’Estat vinguin sustentades, només, per les esquenes dels assalariats i dels consumidors.
Algunes dades. Les polítiques fiscals impulsades fins ara pels diferents governs espanyols han portat a què les rendes del capital tributin amb un índex fix del 18% i a què les del treball ho facin amb un índex que va del 0 fins el 43%, de manera que una persona que cobra 60.000 euros bruts l’any, paga més a hisenda que aquella que guanya aquests diners jugant a borsa. Les grans fortunes tenen mecanismes per no contribuir si, per exemple, canalitzen les inversions a través de les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV), aconseguint així grans avantatges fiscals com tributar l’1% en l’impost de societats. Les rendes superiors a 60.000 euros suposen el 4,3% de les que declaren i el 54% de persones que tributen són mil.leuristes. Només el 3,9% dels empresaris van declarar per sobre dels 5 milions de benefici i 1,6 milions d’empresaris i professionals declaren que obtenen ingressos inferiors a 1.100 euros bruts. És a dir, un escàndol, ja que el PP i el PSOE han optat, tots aquests anys, per l’economia del joc del monopoli, per la que especula i no crea riquesa.
És el moment de canviar la tendència legislativa fiscal, impulsant una reforma impositiva justa i progressiva, per recaptar més als que més tenen i redistribuir millor. Un canvi que impulsi els impostos directes, en detriment dels indirectes i que posi fi a mesures electoralistes, com la dels 400 euros. També cal recuperar l’impost del patrimoni i no eliminar ni el de societats, ni el de successions i donacions, introduir un impost verd, per què qui contamini més pagui més, acompanyar més els ajuntaments en matèria financera i fiscal, fer front al frau i contribuir en l’eliminació dels paradisos fiscals.
La ferida social per la crisi creix. La reforma fiscal no pot ser una amb només objectius recaptatoris per fer front al dèficit i no redistributius, que altera tipus i trams entre les rendes mitjanes-baixes, i que no va al fons dels problemes reals de distribució insuficient i desigual entre rendes del treball i del capital.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
El fet que des de l’Ajuntament de Blanes s’hagi decidit per mantenir un canal públic de TV que donaria cobertura a tota la Selva marítima, amb participació dels difetentes ajuntaments, torna a posar d’actualitat l’actitud de l’equip de govern de l’ajuntament de Lloret i la utilització partidista i mesquina que d’aquest mitjà fa.
No és de rebut que el Sr. Cresp, el nostre alcalde, argumenti la no adhesió a aquest consorci amb l’excusa del seu alt cost. I no és de rebut perquè als 90.000 €, en nombres rodons, que destina el nostre pressupost a subvencionar un canal privat, com és Canal Català, cal afegir els altres costos derivats del contracte que al seu dia es va firmar, costos que ningú fa públic des de l’Ajuntament.
Molt ens temem que l’únic argument sigui mantenir aquesta posició dominant i prepotent en els mitjans locals, particularment en TV, per vendre’ns un producte, que fa aigües per tots costats, com el millor del món, com ara Lloret de Mar, i el seu paper cada vegada més marginal en les destinacions turístiques de qualitat, a causa de la incompetència d’un equip de govern que sol vend fum i al que no li interessa que la población s’assabenti de quin foc ve aquest fum i, sobretot, quant ens costa.
Entrevista a Julio Anguita
-Vostè ha defensat la refundació d’IU per recuperar el terreny perdut.
-Sí, ho vaig proposar en un document. Per a mi refundar és iniciar un procés, un replantejament total, amb les conseqüències que es puguin derivar, organitzatives, polítiques, estratègiques, d’aliances… No es tracta d’una operació d’afaiti, o pura xerrameca.
-Encara pensa que IU pot ser el gran partit, o la gran coalició de l’esquerra a Espanya?
-Sempre he defensat que l’esquerra no és un lloc del sistema, sinó que nega el sistema i aspira a canviar-lo. Més que un gran partit, que jo pertanyo al PCE, el que ha de fer IU és aglutinar la gent que vol que això canviï, i que tingui unes idees clares. Per exemple, la plena ocupació, a la qual s’ha de supeditar l’economia. Estem en una situació en la qual el planeta s’esgota. El consumisme capitalista porta al desastre.
-Però molts ciutadans veuen IU com la crossa que recolza el PSOE quan li fa falta.
-Les meves posicions són conegudes. Sempre vaig dir que per pactar, primer un programa i taquígrafs. No podem ser la crossa o el suport del PSOE. No sóc d’aquells que, davant de la creuada de tots contra el PP, recolzi al PSOE faci el que faci. Jo crec en la independència d’IU, que ha de ser sobirana per pactar amb qui li doni la gana. IU només ha de retre comptes als seus votants i militants. read more…
Vicenç Navarro
Fuente original
Un argumento que economistas y pensadores liberales próximos al mundo empresarial y financiero del país han dado para explicar el elevado desempleo en España ha sido que la testarudez de los sindicatos en su defensa de los intereses de los trabajadores con contratos fijos ha causado el elevado desempleo de los trabajadores con contratos temporales. Según tales autores, los sindicatos son excesivamente fuertes en España y tienen una excesiva influencia sobre el gobierno socialista español, el cual – según tales autores- no tiene el coraje político de hacer las reformas necesarias en el mercado laboral, facilitando el despido de los trabajadores, a fin de que los empresarios puedan contratar a nuevos trabajadores, sin temor a que una vez contratados tengan que mantenerles en su plantilla para siempre. Según tales voces, la mejor manera de estimular la creación de empleo es bajar el coste del despido de los trabajadores fijos pudiendo despedirles más fácilmente. El empresario contratará a más trabajadores si es consciente de que puede despedirlos más fácilmente. De esta teoría se deriva que el empecinamiento de los sindicatos en defender a los trabajadores con contratos fijos (la mayoría de los cuales protegen a los hombres de edad madura) haga difícil contratar a gente joven y mujeres. Esta explicación aparece constantemente en la prensa diaria. Muchos artículos aparecen una y otra vez haciendo referencia al hecho que la defensa por parte de los sindicatos de los insiders (en inglés, los que están dentro del mercado de trabajo) es responsable de la situación de los outsiders (los que no consiguen trabajo). Durante los últimos meses, la población ha estado bombardeada con artículos subrayando que los representantes de los trabajadores –los sindicatos- son los auténticos responsables del elevado desempleo en España. read more…
